Planeta de Cuines

De Cuina: de magical mistery 6 ingredients circus.

noreply@blogger.com (starbase) — dv, 12 mar 2010 17:37:00 +0000

Una recepta de 6 ingredients que dona un resultat 'màgic':

Bacallà a la mitja dotzena.

Ingredients:

Bacallà dessalat.
Porro.
Fideus gruixuts.
Brou de verdura.
Oli.
Salsa d'ostres japonesa.

Procediment:

Tallem els porros en rodanxes. Jo en vaig posar tres grandets.
Els posem a daurar suaument a la paella amb una mica d'oli. El porro es crema molt ràpid, així que hem d'estar atents i anar rementant.
Quan el porro està tou, afegim els fideus i els saltem un parell de minuts per a que torrar el midó exterior.
Aboquem el brou de verdura i coem els fideus.
Li afegim una cullerada de salsa d'ostres japonesa.
Finalment, quan queden dos minuts, hi posem el bacallà tallat a bocins grandets tal i com es veu a la foto.

Un clàssic exemple que de vegades el total és major que la suma de les parts.
Un resultat màgic amb 6 ingredients!

Com tot al món de la màgia, hi ha 'truco' es clar. I el meu és molt més evident que el del mestre Tamariz.
Tachaaaaaaaaaaaaaaaannananaaaaaaaaaaa

De Cuina: de lectura esqueixada

noreply@blogger.com (starbase) — dv, 12 mar 2010 14:16:00 +0000

La Cuina Vermella: Starcake

dv, 12 mar 2010 09:05:09 +0000

La inspiració és la més capriciosa de les qualitats humanes. L’esperes, la crides, la busques, intentes que et trobi treballant però, lluint la seva condició femenina, qui et troba és ella en el moment més insospitat. Així és com ens va trobar, després d’un matí de dissabte.

Aquest dia vam tenir un matí d’aquells que quan ha passat, tornaries a viure’l a ulls clucs. Voldries ser el protagonista de la faula espai temporal de “El dia de la marmota”, això si en versió positiva. Però, habitualment, no et trobes forats de cuc que acompleixen els teus desitjos. És per aquest motiu que t’has de conformar amb el concepte de temps lineal i d’extreure’n el suc que et regala la vida quan trobes ànimes bessones.

El primer ingredient d’aquell dissabte rodó va ser la companyia de l’amic Starbase – que amb el seu bloc De Cuina, ens desperta les neurones amb un sentit de l’humor únic i genial, i que des de aquí us recomanem si voleu millorar les vostres vides – i la seva tinent Uhura, que a aquest planeta viu sota la pell d’una dolça i rossa gallega anomenada Cristina. Òbviament, a l’hivern terrícola ha abandonat les minifaldilles d’infart que lluïa a la nau Enterprise. El segon ingredient és conversar animadament amb persones com ells que comparteixen interessos, inquietuds i complicitats. El tercer, tenir la sensació de que alguna cosa important acaba de començar.

Tot això és el que ens va inspirar per a l’endemà coure un deliciós bescuit. El cake d’una base estelar ha de tenir l’estrella com a protagonista. Com a cor del pastís, crème brûlée en forma de lingots de color or que simbolitzen la riquesa de comptar amb amics com ells.

Per fi! avui també podem utilitzar la frase nosaltres, però en present d’indicatiu: “és un honor servir a les seves ordres almirant!”

Bescuit amb crème brûlée a l’anís estrellat

Ingredients per la crème brûlée

290 g de nata al 35% de matèria grassa

70 g de sucre

5 rovells d’ou (grossos)

20 g d’anís estrellat

Ingredients pel bescuit

235 g de farina

4 g de llevat Royal

3 ous grossos

165 g de mantega pomada

165 g de sucre

135 g d’ametlla en pols

un grapat d’ametlla filetejada (per decorar)

unes estrelles d’anís estrellat (per decorar)

sucre llustre (per decorar)

Preparació,

El dia abans preparar la crema, per fer posar en una cassola per anar al foc la crema juntament amb les estrelles d’anís estrellat, portar-ho a ebullició. Mentrestant, en un bol a part mesclar bé els rovells juntament amb el sucre. Quan la crema bulli, retirar-la del foc, i incorporar-la a poc a poc a la barreja d’ous amb sucre (cada vegada que incorporem una mica de nata bullent, barrejar amb alegria amb la intenció que la nata calenta no qualli l’ou), un cop les dues mescles estan ben incorporades i ben barrejades, tornar-la uns instants al foc sense parar de remenar. Un cop espessida, i fora del foc, deixar-ho infusionar uns 10 minuts. Passat aquest temps, colar i posar la crema en petits motlles o glaçoneres, tapar la crema amb film i posar-ho al congelador. Nosaltres hem fet servir els motlles de financers.

Per fer el bescuit, cal barrejar bé la mantega pomada (que la vam treure de la nevera el dia abans) juntament amb els ous i el sucre, un cop tot ben incorporat, afegir la farina juntament amb el llevat ben tamisats, després la farina d’ametlla (veureu que queda una massa molt i molt espessa). Encamisar bé el motlle de bescuit amb mantega i una mica de farina. Omplir el motlle per la meitat amb la massa de bescuit, al damunt posar-hi els glaçons de crema pastissera, un al costat de l’altre fins a formar un rectangle (però deixant un marge exterior un espai per tal que no vessi de crema al desfer-se). Acabar de tapar amb la massa de bescuit sobrant. Encendre el forn a 200graus (escalfor de dalt i de baix). En una paella, torrar una mica les ametlles filetejades. Abans d’enfornar decorar el bescuit amb les ametlles torradetes i l’anís estrellat. Enfornar un mínim de 50 minuts, un cop fora del forn deixar-lo refredar dins del motlle, un cop fred ja es pot desenmotllar i acabar de decorar amb sucre llustre.

El contrapunt musical del post d’avui, digne del sentit de l’humor starbasenc: Roger Mas versionant a Paulina Rubio!

Pa amb tomàquet: Champiñones al horno

mariarguez2006@gmail.com (MaryLou) — dv, 12 mar 2010 07:15:00 +0000

Ahora que el mundo de las setas está tan de moda, a veces nos olvidamos de los champiñones, Pobrecillos... humilde seta de cultivo, sana, económica y siempre a mano, ideal para guarniciones, cremas, aperitivos y un largo etcétera. En mi nevera casi siempre, hay una bolsita de champis.

Simplemente pasados por la plancha con ajo y perejil son un aperitivo estupendo. Hoy los he hecho al horno, un poco más elaborados, están ricos ricos!

Ingredientes:

Champiñones
ajo y perejil
aceite
queso rallado
pan rallado

Lavar bien los champiñones y quitarles el pedúnculo. Ponerlos al revés en una bandeja, espolvorear con sal, ajo y perejil (siempre tengo en la nevera un bote con ajo y perejil picado, en aceite), queso rallado y pan rallado. Un hilillo de aceite por encima y al horno, 180º.

Cuina per a llaminers: Brioix de Richard Bertinet

cuinaperllaminers@gmail.com (Mercè) — dv, 12 mar 2010 06:28:00 +0000

Últimament em ve molt de gust picar alguna cosa dolça (no excessivament) a l'hora de berenar... així ajuda fins arribar al sopar. I després de descobrir el llibre Dough de Richard Bertinet, i quedar maravellada amb la forma d'amassar d'aquest mestre i experimentar-ne el resultat amb un simple pa blanc, em vaig animar a provar la seva massa dolça.

Un cop vaig tenir la massa a punt, em vaig inspirar en aquest brioix de l'Elvira de Los cerezos en flor per donar-li aquesta forma.

Com podeu veure va quedar un brioix molt esponjós amb aquesta textura enreixada tan característica. De-li-ciós!!!

Per cert, us recomano aquest vídeo que va trobar l'Eva de Ma Petite Boulangerie perquè veieu com cal amassar segons aquest mestre. Es tracta de treballar la massa i anar-hi atrapant aire, i això la farà més elàstica i activa.

Us puc assegurar que és un mètode antiestrès infalible!! ;)

Ingredients:

255 g de llet sencera
14 g de llevat fresc de flequer
500 g de farina de força
57 g de mantega sense sal
42 g de sucre
5 g de sal
2 ous grans
1 ou batut per pintar
sucre granulat per decorar

Preparació:

Primer de tot, s'escalfa la llet fins que sigui a uns 37ºC.

En un bol gran, s'hi barreja la farina i el llevat.

Amb la punta dels dits es frega el llevat amb la farina fins que es formin grumolls.

S'incorpora la mantega, el sucre, la sal, els ous i la llet.

Amb l'ajuda d'una rasqueta, es barregen tots els ingredients fins que es formi una massa homogènia (i molt enganxosa).

Tot seguit, es passa a treballar la massa al damunt d'un superfície SENSE farina.

Aleshores, es procedeix a amassar. L'amassat que proposa el mestre Bertinet consisteix en passar els dits per sota de la massa, s'aixeca la massa cap amunt formant un arc per atrapar aire i es deixa caure al damunt de la taula tot donant-li un cop. S'estira la massa cap a tu, s'aixeca amb els dits formant un arc, i anar repetint el procés durant uns 10-15 minuts fins que la massa no s'enganxi a la taula. (Perquè us quedi ben clar, millor mireu el vídeo).

Quan tinguem la massa ben amassada, s'enfarina lleugerament la superfície i es forma una bola.

Es transfereix la massa en un bol enfarinat i es deixa reposar en un lloc aïllat de corrents d'aire durant una hora o fins que dobli el seu volum.

A continuació, es divideix la massa en 12 porcions iguals. Si hi voleu afegir una mica de xocolata al mig, simplement s'aplana cada porció de massa, es col·loca un tros de xocolata, es tanca i es forma una bola ben arrodonida.

Es col·loquen les boles en un motlle ben untat amb mantega, i es deixen reposar fins que doblin el volum.

Es pinten amb un ou batut diluït amb una cullerada d'aigua i s'empolsimen amb sucre granulat.

Es cou dins el forn prèviament escalfat a 180ºC (350ºF) durant uns 25-30 minuts fins que sigui ben ros.

Bon profit!

A la taula i al llit...: CIGALES, FAVETES I GALERES

noreply@blogger.com (Francesc) — dv, 12 mar 2010 03:00:00 +0000

El plat principal de l'aniversari d'Oreto va ser-ne aquesta recepta. És feta a partir de original "Escamarlans, favetes i alls tendres" del núm. 104 , pàg. 28, de la revista "CUINA". El procediment que he seguit és el que s'hi explica. L'únic és que jo n'he variat els temps de cuita i alguns ingredients, bàsicament el marisc (no hi havia més cigales a la peixateria i vaig afegir-hi galeres, cosa que no en duia la recepta original).
Ací cal dir que molts valencians anomenem "cigales" als "escamarlans" (possiblement perquè en castellà es diuen d'eixa manera) i en català correcte s'hauria de dir: "escamarlans". Els escamarlans són de l'espècie "Nephrops norvegicus", mentre que les cigales són de la "Scyllarides latus". És a dir, es tracta de dues espècies diferents.
Tornant als canvis, també hi he canviat les faves. A l'original són tendres i jo n'he usades de pot. Quant al cava, a la recepta de la revista usaven vermut blanc sec, i jo no en tenia. Els alls tendres havien de ser "molt tendres i fins" i jo n'he comprats de més gruixadets i no tan tendres i, al final, se m'ha oblidat posar-los a la recepta. Bé, de vegades no trobes tot el que voldries i fas el que pots perquè s'hi assemble, no?

CIGALES, GALERES I FAVETES

INGREDIENTS:
2 pots de favetes "baby" conservades en oli (marca "Casagrande", de 160 g net cadascun)
2 nyores
6 cigales (= escamarlans) (Nephrops norvegicus)
200 g de galeres
1/2 litre d'aigua mineral
20 fulles de julivert
4 alls
Oli d'oliva de Beneixama
Sal
Pebre blanc
1 gotet (dels de vi) de cava

PREPARACIÓ:
És una mica laboriosa. Posem a remull (dues hores abans) les dues nyores perquè s'hidraten. Aboquem les favetes en un colador i les deixem escorrent-se de l'oli fins que l'hagen amollat quasi tot. Malauradament, aquest oli no ens aprofita per a guisar i l'hem de llençar al punt de recollida d'olis usats.
Pelem les cigales i les galeres i en reservem els caps i les closques, per una banda, i les molles per l'altra.
Posem les closques i els caps, tot tallat a trossos (amb l'ajut d'unes tisores de cuina) en una olla de pressió i hi aboquem l'aigua mineral, l'aigua del remull de les nyores i el cava.
En una paella amb oli d'oliva de Beneixama hi sofregim les nyores, els alls i el julivert, sense que es cremen. En estar, ho aboquem a l'olla. Salpebrem i ho triturem tot amb la batedora. Quedarà un brou molt vermellós. Posem a escalfar tot i, quan assolisca la pressió adient, ho posem a coure durant uns 20 o 25 minuts. En estar, obrim l'olla
Preparem un colador fi. Agafem una tovallola de paper, l'obrim i la col·loquem damunt. La mullem amb aigua perquè s'apegue a les vores del colador. Ara colem el brou d'abans, anant amb compte que quede tot ben net. La tovallola farà que el filtrat siga més fi. El brou colat el reservem. Queda com un fumet saborosíssim.

En una cassoleta posem les faves i les cobrim amb dos gots (dels d'aigua) del brou. Posem a bullir durant uns minutets perquè les favetes n'agafen el gust. Quasi al final, hi posem les molles de les galeres i les cigales. En uns dos o tres minuts ja està. Només queda servir-ho i gaudir-ne.
Està boníssim!!! No de bades l'autora de la recepta original és la Carme Ruscalleda.

Tapas...Tras...Tapas: CALZONE DE VIRUTAS DE MORCILLA, NUECES Y MOZZARELLA

dj, 11 mar 2010 23:58:59 +0000

De mi reciente viaje a Nueva York me traje numerosa cacharrería y gadget, entre ellos un sencillo aparato moldeador para elaborar calzones, esos panes rellenos tan característicos de la cocina italiana. Tenía tantas ganas de estrenarlo que al final me puse manos a la masa. Para elaborar esta receta aproveché los restos que tenía en la nevera. En uno de los estantes del refrigerador languidecía este trozo de morcilla, duro por el paso del tiempo y aparentemente inservible, pero fue entonces cuando pensé que podría aprovecharlo rallándolo como si fuera un trozo de queso. Y ciertamente, la idea creo que fue buena, porque además la morcilla con esta forma de virutas recuperó su aroma.

Para elaborar el calzone básico necesitamos:

500 grs de harina de fuerza
250 ml de agua tibia
media cucharilla de azúcar
1 cucharilla de sal fina
1 cucharada de aceite de oliva virgen
un cubito de levadura fresca Levital (25 grs)

En mi caso utilicé la panificadora, pero también podéis amasar a mano.

Colocáis en la cubeta de la panificadora el agua, la sal, el azúcar, la harina, la levadura y aceite de oliva. Ponéis en marcha el programa de amasado y levado (aproximadamente 1 hora y 25 minutos).

Al finalizar el programa, trabajáis durante unos 5 minutos más la masa con las manos. Cortáis porciones pequeñas y con ayuda de un rodillo las aplanáis. Vamos poniendo en el molde estos trozos finos de masa. En el interior colocamos porciones de mozzarella, nueces y virutas de morcilla. Cerramos el molde, apretamos y recortamos la masa sobrante.

Naturalmente, podéis hacer este paso de manera manual sin ayuda del molde. Sólo tendremos que tender cuidado de que quede bien sellado para que no se salgan los productos fundentes del interior.

Cuando ya tenemos el calzone, lo colocamos en una bandeja de horno forrada con papel de horno. Precalentamos el horno a unos 180 grados y horneamos los calzones durante unos 15 minutos o hasta que veamos que están dorados por fuera.

Pa de nous: ...la tallada...

m.jubert@hotmail.com (Marta) — dj, 11 mar 2010 21:39:00 +0000

Una tallada de pastís de taronja... i un café amb llet...un esmorzar ideal...

Ptns!

Com a casa, res!: PASTÍS DE CROISSANT

dj, 11 mar 2010 13:50:56 +0000

Com a casa, res!: PASTÍS DE CROISSANT

dj, 11 mar 2010 13:50:50 +0000

La Quinta De Luculus: LA FRESCA SIN PASTA DE LAS COOKING CHALLENGE

luculus@ya.com (La Quinta de Luculus) — dj, 11 mar 2010 13:09:17 +0000

Ahir van saltar les CCh amb la pasta fresca que van inundar de bell nou la blogosfera, jo també estic ara fresqueta, tenim la calefacció de l'oficina espatllada des d'ahir, però de pasta no en tinc... (ni en sentit literal ni en el figurat).

Alguns de vosaltres ja sabeu que havia tancat temporalment el bloc, van ingressar la meva mare a l'hospital, i tot i que encara hi roman ella es troba molt millor, així que de manera tímida torno a obrir el bloc, segurament no podré editar receptes amb la freqüència amb que les editava, i no serà possible reemprendre el ritme fins que li donin l'alta i a veure com anem amb la recuperació... però compaginar família, treball, permanències a l'hospital,... amb un bloc no és que sigui incompatible, però sí que és una fuita d'energia que necessito acumular per adreçar-la on cal.

Un cop dit això, també entendreu que els fogons només els he utilitzat durant aquests quinze dies per a un tipus de cuina frugal i de supervivència, hem fet més vida al menjador de l'hospital que en cap altre lloc, així que arremangar-me les mànigues per pastar pasta fresca no ho he fet, i amb això vaig deixar a la pobre Núria amb un pam de nas, que ho havíem de fer juntes, Núria et rescabalaré d'una manera o d'altra, promès! i si pastava alguna cosa eren pans de pessic i coques que anaven a parar directament a l'habitació de la meva mare.

Com ja sabreu, el repte el va proposar l'Elvira, i qui més i qui menys ens vam atemorir totes, jajajajajaja, unes corrents a desenterrar la maquinorra d'estirar la pasta, d'altres donant-se xampú de farina, elles i de passada a la família, però totes contentes i xerraires, i cap a munt i cap avall, i que si tomba i que si gira, també van participar bombers, festes de pijames, cursos intensius de fotografia culinària. Sabeu, però? que molts dies quan arribava a casa amb la moral sota mínims era posar-me a llegir els 22.348 correus diaris de las CCh i els ànims anavent pujant com la febre. Així que un GRAN APLAUDIMENT PER AQUESTES AMIGUES INFAL·LIBLES, que m'ha donat tot el seu suport, i les estrelles són:

Venim del nord venim del sur
de terra endins de la mar enllà

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* En guete!
* Hierbas y especias
* Las recetas de Glutoniana
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* Pikerita
* nosaltres

També un GRAN APLAUDIMENT A TOTS VOSALTRES, per la vostra paciència i tots els missatges animosos rebuts, que tot plegat fa que tot aquest envolat del bloc tingui un sentit ple i ben ferm, així que podeu disculpar si no visito amb tanta freqüència les vostres cuines...

La Quinta De Luculus: Un arbre de Nadal màgic...

luculus@ya.com (La Quinta de Luculus) — dj, 11 mar 2010 12:35:01 +0000

De petita a casa fèiem el Tió, seguint aquest costum d'escatologia catalana tan nostrada, i com no volem perdre determinades costums..., encara que n'adquirim de noves preservem les antigues. Aquest any em vaig proposar alimentar ben alimentat el Tió, així que li vaig deixar al costat de l'arbre de Nadal moltes mandarines per a què no passès gana, i que a l'hora de la veritat estiguès ben fart i gros i fes ben fet el seu comès... hahahaha.

I guaiteu! ara no sé si si és que l'arbre de Nadal és màgic, o hi viuen uns follets que treballen de nit, però mireu en què s'han convertit les mandarines que eren per al Tió... i tinc un greu dubte: ¿al Tió li agrada la melmelada de mandarina? quin remei que em tocarà! li hauré d'anar palpant la panxolina, i si no se li engreixa li hauré de canviar la dieta...

A la foto s'ha colat una conserva casolana de pebrots i un embotit de porc senglar..., ara no sabem ben bé si seran per al Tió o per a nosaltres...? veurem si el dia 25, encara hi són... ;)

RECEPTA DE LA MELMELADA DE MANDARINA AVAINILLADA

Ingredients:
* 1K de mandarines pelades
* Pell de 3 mandarines
* Suc d'una llimona
* 660g de sucre (o 750g de sucre si no empreu el següent ingredient)
* 90g de sucre avainillat
* Llavors de vainilla (opcional)
* Pots de vidre
* Aigua
* 1 rajolí de vinagre

Preparació:
El dia abans, pelar les mandarines, traient bé la pell blanca, col·locar-ho en un bol gran. Tallar els galls de les mandarines al gust, afegir el sucre, el suc d'una llimona i les llavors de vainilla, també les pells de les mandarines tallades en juliana el més fina possible, barrejar-ho bé i deixar-ho tota la nit al frigorífic.

Esterilitzar els pots de vidre en aigua bullint durant 20 minuts (a l'aigua li afegeix el rajolí de vinagre), posar-los a escórrer, com han bullit amb el vinagre s'eixuguen aviat i no queden restes de calç al pot.

Nosaltres la cocció la vam fer amb la panificadora, amb el programa especial, però com li havíem posat el suc de la llimona i no la pectina vam haver de programar una segona tongada de cocció. Si la coeu manualment se li ha d'afegir 20 uns vint minuts més per la mateixa raó.

Amb la preparació ben calenta vam omplir els potets fins a dalt de tot, els vam tapar i els vam posar de cap per avall. Passades les 48h havien fet el buit, i vam deixar reposar una setmana la melmelada, passat aquest temps ja està llesta la seva consumició.

Notes:
És dolça com totes les melmelades però en no tenir la mateixa quantitat de sucre que de fruita diràs que no resulta embafadora, i les tiretes de pell li donen un toc un xic amarg que no molest gens.

La Quinta De Luculus: Una Boa amb pretensions de Bagel i les COOKING CHALLENGE

luculus@ya.com (La Quinta de Luculus) — dj, 11 mar 2010 12:28:35 +0000

Las muñecas de Famosa se dirigen al Portal... sonava el mòbil mentre apareixia un número llarguíssim en la pantalla:

006309874648291292040340348184746642619264636446332662

Ostres! segur que deu ser un paparra de teleoperador per vendre naps o cols, i vet a saber si des de Japó... o serà un virus d'aquests de mòbils que s'activen en despenjar, però mireu, vaig tenir un moment tontet i vaig despenjar... Una veu simpatiquíssima que diu: Maragda sóc l'Elvira! jajajajajajajaja, des del gèlid país on viu, aquell que és on es congreguen tots els yetis. Em trucava per retar-me a fer una recepta conjunta, els bagels (ui! hauré de mirar que carantxus és això...), i jo més xula que ningú accepto, tenint el convenciment que m'en penediré...

En aquesta conversa em va dir que hi havia més implicades i que jo havia d'embolicar a dues innocents i càndides blocaires..., així que tota la colla de la pessigolla vam començar a intercanviar correus electrònics i ens hem constituït en el grup les Cooking Challenge, les més rumboses, marxoses, simpàtiques i tots els afalagacs inimaginables que vam cuinar aquesta presentació en societat, com filles de bona de família que som:

Hem rigut de valent, hem negociat, hem votat, ens hem implicat, hem intercanviat correus electrònics que la safata d'entrada s'inundava a cada segon i semblava que anava a petar jajajajajajajaja com una olla de grills, això sí! ben felices i cantaires..., així que ara ja podem dir qui som les Cooking Challenger, i com resa la cançó del Lluís Llach,

Venim del nord venim del sur
de terra endins de la mar enllà:

* Cocinarte
* Cuina per a llaminers
* Dit i Fet
* El olor del café
* En guete!
* Hierbas y especias
* Las recetas de Glutoniana
* Los cerezos en flor
* Quocinando
* nosaltres

El primer repte, ja us he anunciat que era fer bagels, vam intercanviar les receptes una de més senzilla i una altra de més complexa, vam acordar el dia de publicació et voilà!

Era el moment oportú d'independitzar-me de la pani, així que per la porta gran! vaig decidir fer la recepta complexa, sempre he sentit dir que el món és dels audaços, així que..., us poso la recepta escanejada del llibre El aprendiz de panadero, l'única variació que vaig fer, en un moment d'aquells d'inspiració rebel: l'aigua de bullir no li vaig posar bicarbonat, li vaig posar una gran cullerada de mel, no recordo on vaig llegir que ho fan a no sé on... I us afegeixo quatre coses:

1.- Feia més bona olor acabats de sortir del forn que de sabor, prometien més que cumplien..., però amb una mica de formatge cremós, salmó fumat i cogombrets recuperaven una mica la dignitat..., o amb el farciment que més us abelleixi...

2.- Aneu fins el final de l'entrada on veureu la foto d'una ambició...

3.- No us perdeu els reptes mensuals de les Cooking Challenge...

4.- No me'n penedeixo gens de formar part de les Cooking Challenge, respecte als bagels, això són figues d'un altre paner...

La recepta:

Imatge d'una Boa amb pretensions de Baguel:

La Quinta De Luculus: TEMPORALMENT TANCAT

luculus@ya.com (La Quinta de Luculus) — dj, 11 mar 2010 12:22:16 +0000

Per motiu d'obligacions familiars ineludibles hem de tancar temporalment aquest bloc, les circumstàncies no ens permeten dir per quant de temps, si es tracta de poquets dies o s’allargarà una mica més...

De la mateixa manera que no podrem visitar les vostres cuines que tan ens agrada treure el nas i comentar-vos.

Moltes gràcies per tot, per la vostra comprensió i per les mostres de carinyo i encoratjament que hem rebut, i que rebrem, això ens fa sentir molt acompanyats i estimats.

Petons i molts petons

No tot són postres a la cuina: Ous farcits

noreply@blogger.com (Dolça) — dj, 11 mar 2010 11:53:00 +0000

Tots sabem que la nostra dieta mediterrània, tan sana i tan recomenada, es caracteritza per l'abundància de productes vegetals, com el pa i altres derivats del blat, les llegums, la fruita seca( de la que una servidora en fa bandera de les avellanes DOReus), la fruita, les verdures i les hortalisses i que es fa servir l'oli d'oliva com a font de greix. Quan a l'aportació de productes d'origen animal s'hauria de prioritzar el peix, després els làctics i els ous i en últim lloc la carn. Com a beguda, a banda de l'aigua, tenim el vi que des de sempre es pren durant els àpats.

Per tant d'ous i de carn de n'ha de menjar però no massa i jo, avui, us presento una recepta que combina aquests dos ingredients i que acompanyada d'una ració de verdures ens proporciona un àpat completíssim.

Necessitem:

- massa de carn de fer croquetes
- ous durs
- 1 pot de tomàquet triturat( si ho feu amb tomàquets naturals, un quilo, treient la pell i tritutant-los).
- Oli, sal
- una mica de pa ratllat.

Posem el tomàquet a confitar a foc ben baixet, amb una mica d'oli i sal, anar remenant de tant en tant i si en tastar-lo el trobem àcid hi afegim una punteta de sucre.
Fem els ous durs i els traiem la closca vigilant que no es trenquin. Els tallem pel mig, retirem els rovells i els esmicolem.
Barregem els rovells amb la carn de fer croquetes i amb aquesta barreja farcim els ous.
Ho espolsem amb pa ratllat i ho posem una miqueta al gratinador perquè agafi color.
Ho emplatem damunt un llit de tomàquet confitat.

BON PROFIT!!

Les Receptes de StHilari: COCA DE SALMÓ FRESC I FRUITA

noreply@blogger.com (StHilari) — dj, 11 mar 2010 11:33:00 +0000

Fa uns dies, en un horari gens habitual en mi, anava conduint per l'autopista amb la ràdio engegada quan instintivament vaig arronsar el peu de l'accelerador i vaig parar atenció en el receptor al sentir que la presentadora del programa radiofònic, l’ Elisenda Camps, presentava a una de les seves col·laboradores convidades: ni més ni menys que la Mireia Carbó. Molts de vosaltres la coneixeu en viu i en directe i no cal que us expliqui l'alegria, naturalitat i entusiasme que transmet explicant les seves receptes de cuina. D'entre les receptes que va explicar durant l’entrevista, em vaig quedar amb aquesta recepta d'avui, una fantàstica combinació de fruita , formatge i salmó fresc. Així és que contagiat del seu entusiasme, aquest cap de setmana m'ha faltat temps per posar-la en pràctica, .....és deliciosa!!.... i acompanyada d'una copa de vi blanc: ja és sublim! .... no us quedeu sense provar-la .... amb o sense la copa!

Despatxeu

-100-150 gr. de salmó fresc

-2 pomes golden

-2 peres conference

-4 cullerades de sucre morè

-3 cullerades d’aigua

-80 gr. de formatge gorgonzola

-1/2 llimona

-1 base de pasta de full

- sal i pebre

Preparació

1- Escalfeu el forn a 180º. Talleu la base de pasta de full en porcions individuals, o be folreu el motlle d’una tartaleta gran o de varies més petites. Punxeu –les amb l’ajut d’una forquilla i enforneu-ho fins que comencin a daurar-se. Reserveu-ho

2-Peleu i talleu les fruites en daus petits i ruixeu-los amb el suc de llimona. En un paella al foc, barregeu-hi l’aigua, el sucre i aboqueu-hi primer les fruites. Deixeu-les coure un parell de minuts, i després afegiu-hi el formatge fins que obtingueu una mena de crema de formatge amb bocins de fruita. Salpebreu al vostre gust. Reserveu-ho

3- Deu minuts abans de servir, aboqueu la crema de formatge i fruita sobre la base de pasta de full, i incorporeu-hi el salmó fresc tallat en daus una mica més grans que els de la fruita. Deixeu-ho coure al forn uns 3-4 minuts més ... i gaudiu-ho de gust

Menja sa: El salmó

dj, 11 mar 2010 07:00:56 +0000

El nom de salmó, designa a un conjunt de peixos caracteritzats per tenir un cos allargat amb petites escames arrodonides i una aleta de greix entre l’aleta dorsal i la cua.

Són peixos originaris de les zones fredes de l’hemisferi nord que es reprodueixen en els seus rius i llacs, tot i que avui en dia, el salmó també es cria en piscifactories de tot el món. Així doncs, podem distingir entre el salmó salvatge, poc abundant, i el salmó de viver, que té una carn menys fina i més greixosa.

El salmó és un peix que pot viure tant en aigua dolça com salada. Neix en rius o llacs, i tot i que algunes espècies passen tota la seva vida en aquestes aigües dolces, alguns exemplars migren al mar on passen gran part de la seva vida, per després retornar a l’aigua dolça per a reproduir-se.

Existeixen moltes varietats de salmó, però les dues famílies més grans són el salmó de l’Atlàntic o europeu i el salmó del Pacífic.

Pel que fa al seu contingut nutricional, cal dir que el salmó és un peix blau o gras, i que per tant, conté un elevat contingut en greix, aproximadament un 10% del seu pes. No obstant, es tracta d’un greix ric en omega-3, que ajuda a disminuir els nivells de colesterol “dolent” i de triglicèrids, a la vegada que contribueix a elevar lleugerament els nivells de colesterol “bo”.

Es recomana el consum de peix blau al menys dues vegades per setmana, encara més especialment a persones amb nivells de colesterol i/o triglicèrids alts en sang, problemes cardiovasculars o risc de trombosis.

El salmó és una excel·lent font de proteïnes de gran qualitat i alt valor biològic, al igual que la resta de peixos.

Pel que fa a les vitamines, que es concentren en les zones més greixoses del peix, destaquen les liposolubles A i D, així com també algunes del grup B.

Es font de magnesi, iode, fòsfor, seleni, calci i ferro, tot i que el contingut d’aquest últim mineral és menor que en altres peixos.

El salmó és un peix de gust molt apreciat, pel que es recomana preparar-lo amb condiments simples per tal d’apreciar-ne el sabor. Al ser un aliment amb gran contingut greixós, és millor cuinar-lo sense utilitzar oli, per exemple a la planxa, a la graella, al vapor, al papillot o al forn. També es pot utilitzar com a ingredient per a preparar salses, truites, pastes, arròs, etc. No hem d’oblidar que el salmó també es pot consumir fumat, per exemple en amanides, en torradetes, canapès o entrepans.

Com a peix blau que és, el seu contingut en purines és elevat, i per tant, no està recomanat el seu consum en persones amb els nivells d’àcid úric alt ja que podria desencadenar un atac de gota.

En cas d’hipertensió, és recomanable consumir el peix fresc, ja que el salmó fumat conté gran quantitat de sal que s’afegeix per a conservar el producte.

Per últim, comentar que el salmó pot contenir un paràsit anomenat Anisakis i per això s’ha de consumir cuit, ja que d’aquesta manera el destruïm. En cas de voler menjar-lo cru, tipus Sushi, s’ha de congelar com a mínim dos dies per a eliminar el paràsit o bé comprar el peix ja prèviament congelat.

La Cuina de Casa: Pastís de te matcha, coco i lemon curd

lacuinadecasa@gmail.com (Gemma) — dj, 11 mar 2010 06:20:00 +0000

Aquesta és la meva participació al HEMC 42 del mes de març, un pastís força original fet amb te matcha que va farcit de lemon curd i coco:

La Mambalina és l’amfitriona del HEMC d’aquest mes i ha escollit un tema molt original: postres que portin incorporat algun tipus de te, en infusió, en fulla o en pols. És un tema tan diferent que les aportacions són molt interessants i sorprenents: peres al te, natilles de te i matafaluga, trufes zen de te verd, arròs amb llet aromatitzat amb te...

En el meu cas, he triat el te matcha, un te verd en pols que s’utilitza directament sense fer-ne infusió. El color verd del te tenyeix el pa de pessic i deixa una aroma lleugera de te molt agradable. A més, el farcit del lemon curd i el coco lliguen molt bé amb el te, donant un conjunt d’aromes amb aires orientals.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pa de pessic:
• 3 ous
• 100g de farina
• 10g de te matcha
• 100g de sucre
• Ratlladura de llima

Per l’almívar:
• 100ml d’aigua
• 100g de sucre
• Gotes de suc de llimona
• Un rajolí de limoncello

Pel farcit:
• 400g de lemon curd
• 75g de coco ratllat
• 10g de te matcha

Preparació:

Pel pa de pessic: separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares i afegir-les suaument als rovells. Afegir la farina tamisada, el te matcha i la ratlladura de llima. Abocar dins un motlle untat amb mantega i farina i coure-ho 25 minuts a 180º. Deixar refredar i tallar longitudinalment en tres discs.

Per l’almívar: coure l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor.

Muntatge: mullar amb almívar un primer pis de pa de pessic. Escampar 100g de lemon curd i cobrir amb un segon pis de pa de pessic. Mullar-lo amb almívar i cobrir-lo amb 100g de lemon curd. Cobrir amb el tercer pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar.
Barrejar la resta de lemon curd amb el coco ratllat i el te matcha. Cobrir tot el pastís deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes. Allisar bé la part superior i decorar amb coco ratllat.

Bon profit!

A la taula i al llit...: ENTRANTS SENZILLETS

noreply@blogger.com (Francesc) — dj, 11 mar 2010 03:00:00 +0000

Ahir era l'aniversari d'Oreto i em va demanar com a "regal" que li fera un sopar una mica especial (del qual aniré penjant-ne les receptes). Bé, doncs, el primer van ser-ne uns entrants senzillets (perquè les postres serien molt calòriques), però no per això menys gustosos.

ENTRANTS SENZILLETS

INGREDIENTS:
Pa prim del dia
Formatge brie
Cuixot d'ànec
Oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:
Tallem el pa a rodanxes d'un centímetre de gruix i el reservem en un plat destapat perquè es seque una mica (però no massa). Jo l'he tingut unes tres o quatre hores tallat damunt del banc de la cuina. Supose que si es fa amb el pa acabat de tallar tampoc no deu diferir massa el sabor.
Posem el forn a gratinar i amb l'aire a una temperatura de 180 graus.
Mentrestant, posem una mica d'oli de Beneixama sobre les rosquetes. Les cobrim amb un trosset o dos de formatge brie. Col·loquem les rosquetes en una safata de forn i les enfornem cosa de cinc o huit minuts. Hem de veure que el formatge es fon sense cremar-se.

En estar, apaguem el forn i les en traiem. Posem sobre cada rosqueta dues llesques del cuixot d'ànec. Tornem a enfornar durant dos o tres minuts, el just perquè el greixet de l'ànec es fonga. I el servim immediatament. S'ha de menjar de seguida, calentet i bo.

I tant de pressa ens ho vam menjar que no vaig pensar a fer-ne la foto.

La Cuina Vermella: Ernest Benach #Política 2.0

dc, 10 mar 2010 22:50:27 +0000

Ahir vam tenir el privilegi de participar i fruir de la presentació del llibre del President del Parlament de Catalunya Ernest Benach #Política 2.0, a l’hotel Me de Barcelona.

El President Benach ens va demanar que representéssim el món 2.0 de cuina i gastronomia en el vídeobloc que engegava la presentació del llibre, en que persones de diferents àmbits de la catosfera responíem la pregunta: Com ha canviat les vostres vides el món 2.0?

L’acte va ser conduit per l’Òscar Dalmau que va fer greixar i donar ritme a una nit que barrejava presència humana i virtual. Com bé va dir l’Òscar era la primera vegada que estàvem a un acte en el que no tan sols no es feia desconnectar els mòbils, sinó que partidaris de la Blackberry i del iPhone amplificaven per la xarxa, via Twitter i Facebook, el que allà s’estava cuinant.

La presentació del llibre la va fer en Màrius Serra que amb el seu domini de la llengua ens va deixar a tots embadalits pel contingut i sobretot pel continent; el català. Una petita llengua que tot i les dificultats de no tenir un estat al darrera s’ha fet un lloc a aquest espai de llibertat que és internet.

Desprès el President va parlar de les motivacions del llibre, de com s’havia gestat el projecte i de la revolució, també en l’àmbit de la política, que pot significar aquesta eina i també com pot acostar a tothom a col·laborar en la cosa pública. Els darrers casos de corrupció han ampliat l’animadversió general contra el col·lectiu dels polítics. L’Ernest Benach va destacar la importància de les eines 2.0 per a que els ciutadans recuperin la responsabilitat. Que tot millori o empitjori no és només responsabilitat dels polítics sinó de tots.

A més, vam poder compartir l’estona amb els amics Cuinetes de la Pometa, la Nuni i en Miquel. Ja que ell no ho diu mai ho diem nosaltres: és un dels protagonistes del món 2.0 català. En Miquel és un dels molts membres d’aquesta Nació Digital que, utilitzant un dels subtítols del llibre, ha transformat el jo en nosaltres.

Si teniu interès sobre totes les coses que es van dir ahir, que són moltes i importants, podeu fer-ho en el vídeo que Vilaweb ens ofereix de tot l’acte.

Nosaltres volem concloure aquesta crònica amb una sensació. Ahir ens vam sentir pioners. Doncs sí, això és el que som. Tots nosaltres, els blocs que formem part d’aquest petit espai virtual de sensacions gustatives. Entre tots estem bastint un món nou. Perquè, tal com diu l’Ernest Benach a la plana 57 del llibre: “a la xarxa no és més important qui té un càrrec orgànic pel fet de tenir-lo sinó qui és referència a internet per presència continuada, per qualitat de les aportacions, per rigor, per interactivitat. És el camí que ens marca la meritocràcia, l’organització basada en l’habilitat, el mèrit o el talent“.

Amb l’Ernest Benach ens uneixen moltes complicitats i coincidències. N’hi ha una que hem conegut gràcies al llibre. Cada capítol té una il·lustració musical que segons criteri de l’autor el complementa. Els vermells tenen clar els acords que han de concloure aquest post.