Planeta de Cuines

A la taula i al llit...: TRUITA DE CREÏLLA DIFERENT

noreply@blogger.com (Francesc) — dc, 10 mar 2010 07:24:00 +0000

L'altre dia em van sobrar dues creïlles torrades al microones (1) i vaig pensar en aprofitar-les en una truita. D'ací va eixir aquest plat, una truita de creïlla diferent perquè aquesta no va fregida (per tant, té menys oli i menys calories) sinó torrada.

TRUITA DE CREÏLLA DIFERENT

INGREDIENTS:
2 creïlles mitjanes torrades al microones
2 ous
Oli d'oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:

Pelem les creïlles (torrades i fredes), les fem a trossets i les salem. Batem els ous en un llibrellet amb un polsiment de sal. Hi afegim les creïlles a trossets.

Posem a calfar l'oli a la paella. Hi aboquem la mescla d'abans. En estar feta per un costat, la girem amb l'ajuda d'una tapadora o d'un plat.Fregim per les dues bandes.

En estar, aboquem la truita en un plat amb paper de cuina perquè n'absorbesca l'excés d'oli i ja està.

(1) Per a "torrar" al microones les creïlles de manera ben fàcil es fa així: es renten les creïlles i es punxen una mica amb la punta d'un ganivet. Sense torcar-les (és a dir, humides), es posen en un plat i aquest dins d'una bossa de plàstic normal (d'aquelles que donen als supermercats) de manera que queden tancadades per totes bandes. Col·loquem el plat al microones a màxima potència durant uns 6 0 7 minuts (dependrà de la grossària de les creïlles). Durant la cuita, veurem que la bossa de plàstic s'infla, però no passa res. Passat el temps de cuita, en traiem el plat i anirem molt amb compte en obrir la bossa perquè hi pot haver baf a molta temperatura. I ja està.

Pa amb tomàquet: Mermelada de naranja con zanahoria

mariarguez2006@gmail.com (MaryLou) — dc, 10 mar 2010 07:15:00 +0000

Casi siempre hago las mermeladas con la thermomix, pero nunca he utilizado las recetas de su libro.Hoy pensaba hacer mermelada de naranja, he ojeado el libro básico de la máquina y he visto esta receta. Altamente recomendable.

Ingredientes:

500 grs. de naranjas ya en limpio
1 zanahoria grande
1 limón grande bien pelado
400 grs. de azúcar

Pelar las naranjas de manera que sólo quede la parte naranja. Poner el el vaso la piel de una de ellas, sin nada de blanco y el resto de los ingredientes. Trocear durante 15 segundos a velocidad 6. A continuación programar 20 minutos temperatura varoma velocidad 1. Me pareció que quedaba algo líquida y programé 7 minutos más.

Pa de nous: Pastís de taronja...

m.jubert@hotmail.com (Marta) — dc, 10 mar 2010 04:00:00 +0000

De dos post en faré un... dilluns va nevar a tot arreu, uns llocs més a d'altres menys, des d'un principi vaig optar per fer cas a les recomenacions i em vaig quedar a casa com un torronet amb l'estufa a tot drap i fent coulants entre altres coses...

Avui el dia ha permés anar a gaudir de la neu...a la Mussara...tot blanc...la quarta nevada considerable que veiem aquest hivern...
El dia era preciòs, al matí ha fet bastant d'aire i s'ha endut la neu..però encara l'he pogut gaudir:
Alguna cosa m'ha recordat que en breu la primavera ja estarà aquí...I aquest té a quarts de cinc de la tarda, envoltats de neu...m'ha sentat...fantàstic...
Un té de taronja i canyella que em serveix per introduir-vos al que he fet després de jugar amb la neu com una xicalla...

Pastís de taronja:

Diumenge de visita per Xerta...situar-lo al mapa i cap a la 2ª fira dels Cítrics a Xerta, un cap de setmana ple d'activitats i del qual en vaig sortir amb unes taronges de Xerta i he aprofitat per fer aquest pastís:

200gr de sucre
350 gr de farina
1 sobre de llevat Royal
30 gr de mantega
125 ml de llet
125 ml de suc de taronja
1 ou
1 raig d'oli d'oliva
1 raig de licor (jo no en tinc, hi he posat ginebra)
Ratlladura de taronja
I una mica de llimona

En un bol posar la mantega, el sucre i l'ou, batre amb les baretes elèctriques, afegir el llevat i la farina i a mesura que va necesssitant líquid afegir una mica de lley i suc de taronja, fins haver posat tota la farina, en el darrer moment l'oli, la ginebra i la mica de llimona i batre-ho tot bé.
Unes ratlladures de taronja i al forn, uns 50 minuts a 180º.
...de veritat aquestes taronges molt bones!!!

El pastís....per demà a esmorzar...

Delícies del rebost: Farcellets de verdures Mamabelle del David Lienas

bcnsaram@gmail.com (Sara Maria) — dc, 10 mar 2010 02:31:00 +0000

Una altre de les receptes vegetarianes que ens va ensenyar en David Lienas al curs de cuina de l’Espai Consum de Bonpreu. Val la pena, el farcit pot servir per acompanyament de xai o porc, estava molt bo. Aniré afegint comentaris, ja sabeu que en David no deixa mai de donar informació associada a la recepta que està fent.

Ingredients:
- 450 gr. d’albergínies
- 50 gr. de crema de llet (del 18%)
- 40 gr. de formatge per untar (tipus Philadelphia) o fresc de cabra
- 10 gr. de parmesà reggiano
- 50 gr. de maionesa
- 150 gr. de gírgoles, xampinyons, xiitake...
- 300 gr. de pastanaga
- 300 gr. de carbassó
- 150 gr. de soja germinada
- 200 gr. de puntes d’espàrrecs bladers
- 150 gr. de mongetes baby
- 3 alls
- sal i pebre negre
- oli d’oliva verge
- 4 crepes o pasta brick

Rentar les albergínies, punxar-les amb una forquilla i col•locar-les en una safata que pugui anar al forn sobre una placa de silicona. Coure al forn a uns 180ºC fins que estiguin toves. Deixar-les refredar i pelar-les.
En alguns països del mediterrani, com Grècia, no es pelen i es trituren amb la pell i tot.

Triturar les albergínies amb la crema de llet, la maionesa i els dos formatges. Rectificar de sal i pebre amb compte per que un dels formatges ja és salat. Reservar.

Treure les petites punxes que puguin tenir els talls dels espàrrecs amb ajut d’un ganivet esmolat. Si són prims no cal pelar-los. Escaldar-los en agua amb sal durant dos minuts. Escorre’ls i deixar-los refredar dins un bol amb gel per tallar-ne la cocció. Treure’ls de l’aigua i tallar-los en juliana. Reservar.

Llevar les puntes de les mongetes tendres, salar-les i coure-les al vapor durant uns 7 minuts. Refredar en aigua amb gel i tornar a escórrer. Talleu-les a trossos d’uns cinc centímetres de llarg, com si fos en juliana. Reservar.

Afegint bicarbonat a l’aigua dels espàrrecs aconseguim conservar-ne el color verd brillant. Una altre opció és bullir-los amb molta, molta aigua.

Pelar i rentar bé la pastanaga, tallar-la en juliana. Reservar.
Rentar bé el carbassó, tallar-ne la part verda de la pell en juliana (es pot guardar la part interior per fer-ne una crema). Reservar.

Rentar la soja, tot repassant els brots per què no n’hi hagi cap fet malbé. Reservar-la.
Rentar els bolets. Reserveu-los.

En una cassola ampla, preferentment antiadherent, posar un rajolí d’oli. Quan estigui calent, saltar-hi la pastanaga tot remenant-la sovint per què no es cremi.
Quan comenci a estar daurada (un parell o tres de minuts), afegir-hi el carbassó.
Repetir l’operació amb els espàrrecs, la mongeta i la soja (en aquest ordre).
La cocció ha de ser curta per tal que les hortalisses quedin cruixents.

Mentre es couen, tallar els bolets en juliana (els xampinyons s’oxiden si es deixen molta estona tallats). Barrejar-lo amb les hortalisses i saltejar-los. Abaixar el foc.

Picar els alls i ofegar-los. Rectificar de sal i pebre. Deixar coure un parell de minuts. I, ja fred, barrejar-lo amb el preparat d’albergínies.

Disposar al mig de cadascuna de les crepes una mica de barreja d’hortalisses. Tanqueu-les en forma de farcell de tal manera que el farcit quedi completament tancat dins la massa del crep. Tancar-les amb un parell d’escuradents per tal que no s’obri.

Posar els farcells sobre una placa de silicona, en una safata per anar al forn. Enforneu durant uns 15 minuts a foc mig abans de servir. Recordeu de treure els escuradents abans de servir-les.

Ens va donar unes pistes per fer crepes, com ara afegir a la massa ratlladura de pell de taronja ben fina, o de mandarina; fer coure la mantega, daurar-la, i afegir-la a la massa de crep (així no es necessita mantega al coure-la).

Tapas...Tras...Tapas: LIBRO GASTRONÓMICO: AQUÍ EMPEZÓ TODO CON JAMIE

dc, 10 mar 2010 00:16:50 +0000

Dado que la sección en las que os hablo de algún libro gastronómico he dejado de publicarla con carácter semanal, creo que tiene más sentido llamarla simplemente 'Libro Gastronómico'. Y en esta nueva etapa de esta sección he empezado con un libro que me ha regalado esta misma semana mi buena amiga Laura.

Con este libro La cocina de Jamie Oliver, publicado en España por RBA, empezó esa revolución que empezó el entonces jovencísimo chef británico. Los que sóis asiduos de los programas de TV de Jamie Oliver comprobaréis que aquel jovencísimo que aparece en la portada allá por 1999 ya no es aquel enjuto cocinero, pero sus recetas no han perdido frescura con el tiempo.

Este libro ya se ha convertido en un bestseller mundial, pues ha superado el millón de ejemplares vendidos en todo el mundo.

El propio Jamie se apresura decir a sus lectores que este libro está dirigido a aquéllos que quieren una cocina novedosa pero elaborada con procedimientos simples, personas que tienen poco tiempo para cocinar y a las que les gusta disfrutar de la buena cocina. Nos enseña a sentirnos cómodos entre los fogones y a organizarnos para el día a día.

Entre las numerosas recetas que incluye este libro os he querido destacar estas alcachofas fritas con limón, ajo y tomillo:

Pa de nous: Coulant de xocolata negre...

m.jubert@hotmail.com (Marta) — dt, 09 mar 2010 20:53:00 +0000

Repeteixo recepta....coulant de xocolata.... Aquests coulants els he fet per la Berta, que ahir va fer anys!!! I de passada felicitar a l'altra Berta (en tens un guardat al congelador!!) per fer anys avui!!!

I ja que hi sóc, felicitar al Pep que també va fer anys ahir i em matarà quan sàpiga que n'he fet!!!

I com sempre versionant....aquest cop la farina utilitzada ha estat farina d'espelta...la resta igual que aquí...i en lloc de 12 minuts, els he tingut 15 minuts.
El resultat aquí:

No sabia quina foto penjar...ups!

(demà post de la nevada...dos dies després!!)

Menja sa: Menja sa participa en una campanya per Nestlé

dt, 09 mar 2010 19:52:12 +0000

Menja sa ha entrat a participar en una campanya publicitària per a un nou producte infantil de la marca Nestlé. En aquest projecte Menja sa donarà suport i supervisió nutricional.

Per motius de confidencialitat, es desvetllarà el producte un cop es faci el llançament.

Com a casa, res!: PA DE CERVESA (Jamie Oliver)

dt, 09 mar 2010 11:31:00 +0000

El pa d’aquest cap de setmana va ser aquest pa tret d’aquest llibre La cuina de Jamie Oliver, que ja he comentat en alguna altra ocasió, m’encanta la seva cuina

Menja sa: El iogurt i altres llets fermentades

dt, 09 mar 2010 07:00:13 +0000

Quan parlem de iogurt ens referim a una llet fermentada, és a dir, aquella llet pasteuritzada a la que se li han afegit ferments làctics vius i s’ha deixat que fermentessin fins a obtenir un producte d’una textura i sabor diferents a la llet d’origen.

El iogurt és la principal llet fermentada que coneixem, tot i que no la única. Existeixen altres de tant conegudes com el kèfir i també altres llets fermentades d’arreu del món com ara l’Skir a Islàndia, el Moskovskii a Rússia, el Biokys a la República Txeca i el Kumis, originari de la zona d’Àsia central, entre d’altres.

L’origen del iogurt es situa a Turquia, fa uns 4000 o 5000 anys, d’on prové el seu nom, tot i que també se l’ubica als Balcans, Bulgària i l’Àsia Central. Al segle II el metge grec Galè ja en va destacar els seus efectes beneficiosos sobre l’estómac.

El iogurt conté uns bacteris (Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus termophilus) capaços de convertir el sucre de la llet, la lactosa, en àcid làctic. Aquest àcid, a part de donar al iogurt la seva textura i gust tan característics, impedeix el creixement d’altres microorganismes patògens a l’intestí procedents de la descomposició dels aliments.

L’altra llet fermentada amb un origen també mil·lenari és el kèfir. El kèfir és una beguda batuda resultat de la fermentació no només de bacteris sinó també de llevats. Això genera una fermentació una mica diferent de la del iogurt, ja que no només es genera àcid làctic, sinó també una petita quantitat d’alcohol i de gas. Se’n destaca, igual que en el cas del iogurt, les seves propietats beneficioses per al sistema digestiu.

Però aquests no són els únics canvis que produeix la fermentació en la llet. Des del punt de vista nutricional, el iogurt i les altres llets fermentades, són molt similars a la llet de la qual procedeixen, i per tant, són aliments rics en proteïnes d’alt valor biològic, calci i vitamines A, D i del grup B. Però, a més a més, aquesta fermentació els hi aporta alguns avantatges més que la llet d’origen.

Per una banda, són productes més digestius que l’aliment d’origen, ja que la lactosa procedent de la llet ha disminuït en gran quantitat, de manera que moltes persones intolerants a la lactosa, no poden prendre llet però sí iogurts i altres llets fermentades.

Alhora, la proteïna de la llet, que és de difícil digestió, ha patit una predigestió en el procés de fermentació, i d’aquesta manera resulta molt més fàcil de digerir.

Per altra banda, les llets fermentades contribueixen a la regulació i manteniment de la flora intestinal, ja que actuen com a probiòtics, de tal manera que potencien el nostre sistema immunològic i ens protegeixen així de possibles infeccions o malalties.

A més a més de tots aquests beneficis addicionals, no hem d’oblidar que les llets fermentades són un producte lacti i per tant, el seu principal benefici és que ens aporten un alt contingut en calci. Recordem que la llet i els làctics són la nostra primera font d’aquest mineral indispensable per a la correcta salut dels ossos, però també de les dents.

Tapas...Tras...Tapas: CREMA CATALANA PARA APROVECHAR UNAS YEMAS ABANDONADAS

dl, 08 mar 2010 22:10:40 +0000

Hasta ahora mi experiencia con la crema catalana había sido la típica ya preparada de sobre, la Royal de toda la vida. Quedaban bien, pero había que dar un pasito adelante e intentar hacerla totalmente casera.

En el último post, el del pastel de mousse de leche merengada, os había dejado con el suspense de qué podíamos hacer con aquellas yemas de huevo que nos habían quedado abandonadas a su suerte.

La wikipedia nos arroja alguna luz sobre las diferentes variantes que han surgido a partir de la crema catalana:

La crème brûlée de la cocina francesa se puede considerar una variante o versión de la crema catalana. La variante francesa se cuece al baño maría, a veces emplea los huevos enteros, utiliza nata en vez de leche y se aromatiza con vainilla. La suelen quemar con azúcar morena para compensar el blanco de su versión. El sabor de la crema catalana inspira variantes y perfumes de todo tipo de productos como: helados, espumas, la variante del torró (turrón) catalán que posee el mismo nombre. La crema se emplea incluso en la elaboración de algunas variedades de tés como el "earl grey crema".

Buscando y rebuscando en Internet encontré un minicurso de preparación de este postre, realizado por Mariona Cruz Llinares en mailxmail.com, incluso con un vídeo, que resulta muy ilustrativo. A partir de esa receta yo he adaptado las cantidades de algunos de los ingredientes y el resultado es el que véis.

Para su realización necesitamos:

6 yemas de huevo (a las 5 que me sobraron he añadido una)
180 grs de azúcar
2 cucharadas de maicena -yo no tenía y puse harina normal-
800 ml de leche
la piel de un limón
una rama de canela

En primer lugar, ponemos a calentar en un cazo la leche, con la canela en rama y la corteza de limón, y lo llevamos a ebullición a fuego medio.

En otro recipiente mezclamos las yemas con el azúcar y la maicena.

Cuando la leche ya hierva, quitamos la cáscara de limón y la canela en rama.

Vertimos un poco de esta leche merengada sobre la mezcla y removemos hasta que veamos que la mezcla se hace más suave.

Echamos a continuación toda la mezcla en el cazo con el resto de la leche y volvemos a encender el fogón a fuego lento. Removemos durante unos 5 minutos con una cuchara de madera para que no se pegue y no se hagan grumos. Cuando nos parezca que la mezcla del cazo tiene la consistencia deseada, apagamos el fuego.

Repartimos la mezcla del cazo en cazuelitas de barro como las que podéis ver en las fotografías y dejamos que se enfríen. No tengáis miedo por la consistencia, pues al dejarlas enfriar y meterlas en la nevera la mezcla se espesará.

En el momento de servirlas, pondremos azúcar en abundancia sobre la superficie de la crema y con ayuda de un quemador, previamente calentado sobre el fuego vivo del fogón, quemaremos la superficie hasta obtener la durezca y el color dorado deseado. En los tiempos actuales cuando los sopletes de cocina se han extendido es también una opción para quemar el azúcar.

El món de la cuina: PASTÍS MALAKOFF

marviba22@gmail.com (Margarida) — dl, 08 mar 2010 20:54:00 +0000

Sense dones, el seu poble no tenia cap futur. Per això Ròmul va decidir celebrar uns jocs i convidar-hi els seus veïns, els sabins. Mentre aquests estaven ben distrets contemplant els Jocs, els romans van raptar totes les joves que havien vingut acompanyant els seus pares i germans.

Aquest fet va provocar una guerra que durà força temps. Tant, que l’odi que sentien les noies vers els romans s’havia transformat en amor, en veure que aquests els donaven tots els seus béns i tot el seu afecte, i estimaven d’allò més els fills que havien nascut.

Malgrat la seva força i el seu valor, cap home va ser capaç d’acabar amb aquell conflicte. I van ser elles, les sabines, les que s’atreviren a anar al mig del camp de batalla i demanar allà, sota la pluja de projectils d’una i altra banda, la fi del combat.

-Cometreu un crim tacant-vos amb la sang dels avis dels vostres fills o dels pares dels vostres néts? És per nosaltres que va començar aquesta guerra! Si tan odiós us resulta haver de suportar aquests lligams familiars, és contra nosaltres que heu d’abocar la vostra còlera! I és que ens estimem més morir que haver de viure sense vosaltres, vídues o òrfenes de pare!

El camp de batalla emmudí després d’aquestes paraules, i no només va suposar la fi de la guerra sinó la unió dels dos pobles en un de sol.

La nostra història està farcida d’heroïnes, i en honor seu he fet aquest pastís. Si voleu, podeu agafar-ne un tros. Però si us estimeu més fer-lo, tot seguit us explico el pas a pas.

Untem amb mantega un motlle de 26 cm i l’enfarinem lleugerament. Encenem el forn a 180˚. Separem els rovells de les clares. Posem un pessic de sal a les clares i, amb la batedora elèctrica, les batem a punt de neu. Afegim el sucre i batem una mica més, fins que estiguin ben fermes. Ara, amb el batedor de ma, incorporem els rovells d’un en un amb moviments molts suaus. Afegim també la farina i el llevat, passats pel sedàs, i sense batre’ls massa. Aboquem la massa al motlle i l’enfornem durant 35 minuts.

Posem la llet amb la vainilla al foc fins que arrenqui el bull i la deixem en infusió. Posem en remull els fulls de gelatina, amb aigua freda. Batem els ous i el sucre amb la batedora elèctrica durant 5 minuts fins que blanquegin. Incorporem la llet colada, unim bé la barreja i posem el cassó al foc, molt suau, fins que arrenqui el bull. El traiem de seguida del foc i incorporem els fulls de gelatina d’un en un, ben escorreguts. Deixem refredar, remenant de tant en tant.

Muntem la nata i, quan comenci a fer pics, afegim el sucre i la cullerada de rom. Tot seguit la barregem amb la crema que ja tenim freda.

Tallem el pa de pessic pel mig i posem a sobre d’un pis la meitat de la crema. Tapem amb l’altre pis i untem tota la superfície i els costats del pastís amb la resta de la crema. Esmicolem una mica les ametlles torrades i pelades i les posem tot al voltant del pastís.

Muntem la nata, afegim els sucres i, quan comenci a fer pics, la posem dins d’una màniga pastissera i decorem el pastís. Tallem cada bescuit en dos trossos. Acabem de decorar el pastís amb els bescuits i amb les cireres confitades.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
5 ous
125 g sucre mòlt
1 culleradeta de sucre vainillat
125 g farina
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal

Per a la crema:
½ beina de vainilla
250 ml llet
5 fulls gelatina
1 ou
1 rovell
60 g sucre
250 ml de nata
2 cullerades de sucre mòlt
1 cullerada de rom

Per a la decoració:

200 ml nata
1 culleradeta sucre vainillat
1 cullerada de sucre mòlt
8 cireres confitades
80 g ametlles torrades
8 bescuits

Sóc una covarda, i mai seré heroïna de res. Tanmateix, no m’estaré d’ovacionar la labor feta per dones lluitadores.

Avui us recomano una iniciativa única al món que es fa a Tiana per celebrar el Dia Internacional de la Dona: un Concert de música de cobla composta per dones. A causa de la nevada que ha caigut a tot Catalunya, s’ha ajornat fins divendres. Encara teniu temps d’assistir-hi.

El cullerot festuc: SACHER

noreply@blogger.com (El cullerot Festuc) — dl, 08 mar 2010 20:12:00 +0000

Ahir va ser el meu aniversari, 30 anys!!!! Com ja he comentat m'encanta fer anys i disfrutar-ho amb tota la familia i amics.

Aquest cop al ser una xifra ben rodona i l'últim abans de ser mami, ha sigut un aniversari molt especial i ple de sorpreses! Moltes gràcies! :)

Per celebrar-ho, ahir vam anar tots a dinar a casa els meus pares i jo de postres vaig portar aquest pastís Sacher. Aquest cop he variat la cobertura de xocolata que feia habitualment, per la glassa que ens van ensenyar la

Gemma i la Glòria.

INGREDIENTS

100 gr de mantega pomada + 50 gr de sucre llustre + 6 rovells
6 clares + un pessic de sal + 50 gr de sucre
100 gr de xocolata de cobertura negra
100 gr de farina + 1 sobre llevat en pols
xarop a 30º
licor (rom, cointreau, kirsh, ...)
mermelada d'albercoc
Per la glassa de xocolata: 66 gr d’aigua mineral + 480 gr de sucre + 320 cc de nata per muntar + 100 gr de cacau en pols + 3 i ½ fulles de gelatina

Per fer la glassa: Hidratar la gelatina en aigua freda. En una cassó, posar a bullir l’aigua, el sucre i la nata. Fora del foc, afegir el cacau amarg i remenar bé. Homogeneïtzar la barreja amb el túrmix i dissoldre la gelatina. Colar, deixar refredar i reservar a la nevera un mínim de 6 hores.
Per fer el bescuit: Batre la mantega pomada amb els sucre llustre. Afegir els rovells d'1 a 1, fins que agafi volum.
Incorporar la xocolata fosa al bany maria a poc a poc.
Muntar les clares a punt de neu amb el pessic de sal i el sucre. Afegir-les al preparat anterior i barrejar amb moviments envolvents.
Incorporar la farina i el llevat tamissats i integrar-ho delicadament.
Abocar a dins d'un motlle i coure durant 50 minuts a 160º.
Deixar refredar i dividir-lo per la meitat.
Amarar les planxes del bescuit amb el xarop-licor al 50%.
Napar una base amb la mermelada d'albercoc i tapar amb l'altre.
Escalfar la glassa al microones a baixa potència fins a una temperatura d’uns 40º. Abocar sobre el pastís la glassa i deixar refredar.
Decorar amb unes groselles i menta fresca.

Bon profit!!!

FONT: Escola de Cuina Gormand.

El cafè de nit: BRYN BAD BOY ?

josepcolet@gigamail.cat (josep) — dl, 08 mar 2010 19:14:00 +0000

De cap manera!. Bryn Terfel té fama de ser un tipus agradable i simpàtic. No obstant això, s’ha posat en la pell de molts personatges dolents perquè tradicionalment als barítons i baixos se’ls ha assignat els papers de malvats, perversos o aprofitats en les òperes, i d’aquí el títol del darrer disc que ha gravat, Bad Boys que va sortir al mercat fa poques setmanes.

D’entrada dir que és un disc que m’ha agradat força. Terfel interpreta un grapat de rols que ha representat en moltes ocasions al teatre. Des de l’Scarpia de Tosca, fins el Iago d’Otello, passant pel Dulcamara de l’Elissir, el Don Basilio d’Il Barbiere o el Mefistopheles de Faust entre molts d’altres. Com a dada curiosa, en el track 15 del disc podem escoltar a Terfel interpretant tres personatges (Don Giovanni, Il Comendatore i Leporello) del Don Giovanni de Mozart-

Terfel és, a més, un especialista en musicals, i en aquest disc en tenim diversos exemples, interpretant “dolents” com Mackie Messer de l’Opera de tres centaus, el Javert dels Miserables o Swenney Todd.

Bryn Terfel va nàixer a Pantglas, al nord de Gales, el 9 de novembre de 1965. Fill d’un granger, va estudiar música de molt petit i va començar cantant cançons tradicionals gal•leses. L’any 1984 es va traslladar a Londres per seguir els estudis musicals, i després de l’obtenció de diversos premis, va debutar professionalment l’any 1990 amb el Guglielmo de Così fan tutte. En els seus inicis, es va especialitzar en papers mozartians, però poc a poc va anar ampliant el ventall a papers molt més pesants de Wagner, Strauss o Puccini, però tal i com hem comentat, és també un gran especialista en el repertori popular i la comèdia musical.

Aquest disc és un bon exemple del que pot oferir una de les millors veus del panorama operístic d’avui en dia.

De Cuina: desde luego, que quejicas sois.

noreply@blogger.com (starbase) — dl, 08 mar 2010 18:54:00 +0000

Avui,
On 20 cms de neu han ofegat les nostres infraestructures, incapaçes de resistir una onada de proporcions èpiques. Que dic èpiques, en dirè Galàctiques.

Avui, on temperatures de fins a -2 graus a Barcelona, que farien empal.lidir als esquimals més avesats. Ens han colpejat de forma cruenta i despiadada.

Avui, quan una nevada que cap meteoroleg va saber preveure, ha caigut sobre nosaltres sense que ningú ho hagi avisat.
I per tant, sense que cap autoritat hagi pogut prendre mesures. Avui, deia que ens hem vist traits per l'atmosfera. Infidel traidora, la atmosfera.

Avui, puc dir-vos (com ja he fet al twitter) que ha estat un honor servir amb tots vosaltres.

Avui ens anirem a la porra.
Però ens hi anirem amb les mandonguilles calentes.

Això ens ho han de reconeixer, sempre hem sabut sucumbir amb molta classe.

Mangonguilles (calentes) catalanes.

Ingredients:

500 grs. de carn de carn picada vedella.
500 grs. de carn picada de porc.
100 grs. de pà ratllat.
1.250 grs. de patata.
4 dents d'all.
Mig pot de romesco.
Una quantitat generosa de sofregit casolà (si pué ser).
Alfàbrega, Llorer.
Sal, oli i pebre.
Una mica de farina.

Procediment:

Barrejem la carn, el pa ratllat i els alls previament sofregidets.
Salpebrem, li posem la meitat del romesco i amb la massa formem les mandonguilles.
Les enfarinem i les segellem passant per la paella una mica. El centre quedarà crú.

En una cassola, amb l'oli de fregir els alls passem uns instants les patates per a que agafin una mica de color.
Afegim el sofregit i posteriorment aigua fins a cobrir.
Posem les herbes aromàtiques i a fer xup-xup.

Quan faltin uns minuts per a que acabin, aboquem les mandonguilles per a que s'acabin de coure per dins. També posarem la resta del romesco i rectificarem del que faci falta.

Receptes de la Maica: Paté d’escalivada

dl, 08 mar 2010 11:32:13 +0000

Per fer l’escalivada, renteu bé els pebrots i l’albergínia. Partiu els pebrots per la meitat verticalment i extraieu-ne les llavors i la part verda. Emboliqueu les verdures amb paper de plata i poseu-les al forn, prèviament escalfat a 180º. Deixeu coure durant uns 45 minuts. Passat aquest temps, retireu les verdures del forn i deixeu-les [...]

Com a casa, res!: PASTÍS DE POMA ENGRUNAT

dl, 08 mar 2010 11:07:09 +0000

Pa amb tomàquet: 8 de març

mariarguez2006@gmail.com (MaryLou) — dl, 08 mar 2010 11:02:00 +0000

Per totes les dones que han lluitat al llarg dels anys pels nostres drets, i per les que lluiten ara mateix en qualsevol racó del món, perquè aquests drets no es trepitgin constanment.

Fem un mos: TERRINA DE LLUCETA I BONITOL AMB AMANIDA D`ESPINACS

noreply@blogger.com (fem un mos) — dl, 08 mar 2010 10:01:00 +0000

Aquesta es un altre recepta del Espai del Consum del Bonpreu impartit per en Pep Nogué.

INGREDIENTS

300 g de bonítol net, sense espines ni pell
300 g de lluçeta neta, sense espines ni pell
150 g de farina
1 ceba
Sal
Porradell picat
Espinacs
1 dl d`oli d`oliva extra verge

Pelem i trinxem la ceba ben petita. Posem una cassola al foc amb la mantega a foc suau i quan sigui fosa, tirem la ceba i deixem coure poc a poc que es vagi entendrint.

Escaldem les fulles d`espinacs en una olla amb aigua bullent durant 20 segons. Refredem amb aigua i gel i reservem amb un paper absorbent.

Mentrestant, tallem el bonítol i la lluçeta a daus i quan la ceba estigui cuita però blanca, incorporem a la cassola i deixem coure un parell de minuts. Posem un punt de sal.

Una vegada cuit, triturem amb un batedor elèctric que quedi ben fi i afegim el porradell picat, li donarà molta frescor. Col·loquem en un motlle que prèviament haurem encamisat amb fulles d`espinac o enciam. Deixem refredar a la nevera unes 4 hores aproximadament.

A la hora d`emplatar, tallem en petites racions i acompanyem dels espinacs amanits.

A la nostra versió de la recepta, em canviat el bonítol per varat, i el peix l`em aixafat amb la forquilla en lloc de triturar-ho amb el batedor elèctric, els espinacs els acompanyem amb uns tomàquets xerri.

Es pot fer amb altres tipus de peix, combinant sempre peix blanc i blau per mantindré el gust.

Els espinacs també es poden acompanyar amb mandarines.

Les Receptes de StHilari: CARPACCIO DE VIEIRES SOBRE VINAGRETA DE FRUITS DEL BOSC A L'AIRE DE MAR AMB ESCUMA DE ESPÀRRECS VERDS AL VINAGRE BALSÀMIC

noreply@blogger.com (StHilari) — dl, 08 mar 2010 10:00:00 +0000

La temptació és molt i molt gran ... tot i que havia pensat estalviar-vos aquest comentari, al final no he pogut resistir-me .... i és que aquesta recepta d'avui, ha estat seleccionada entre més de set-centes receptes presentades al concurs de "Pescaderias Coruñesas", i escollida con una de les trenta receptes finalistes per optar al premi final. No cal dir que em sento molt i molt content. Compartir escenari amb autèntics professionals de la restauració, fa que per a mi aquesta selecció sigui ja de per si, tot un gran premi, ...tant que no crec que els 1500 € que rebrà el guanyador, puguin complaure'm més encara.... Bé, qui sap ?

Despatxeu (Per a 6 persones)

- 6/12 vieires.
- Fruits del bosc (mores, gerds, nabius, groselles, maduixes del bosc ...)
- Melmelada de maduixa
- Oli
- Vinagre de Mòdena
- Sal
- Pebre negre
- 300 g d'espàrrecs verds
- 1 fulla de gelatina.
- 200 cc de crema de llet
- Lecitina de soja

Preparació

1 - Per a la vinagreta de fruits del bosc. Reserveu algunes mores, nabius, ... per a la decoració final. Tritureu i tamiseu la resta dels fruits del bosc. Afegiu el triple d'unitats d'oli que de vinagre, una mica de sal, pebre, i una culleradeta de melmelada de maduixa i batre fins a aconseguir emulsionar.
2 - Per a l'escuma d'espàrrecs verds. Coure els espàrrecs en un cassó amb abundant aigua i sal. Submergir-los en aigua gelada per aturar la cocció quan estiguin tendres. Desfeu el full de gelatina, prèviament hidratada, amb una mica de la crema de llet calenta. Reserveu algunes puntes de espàrrecs per a la decoració final i tritureu els demés juntament amb la gelatina dissolta, la crema de llet i una mica de l'aigua de cocció, si fos necessària. Tamiseu-ho, afegir-hi unes gotes de vinagre balsàmic i rectifiqueu-ho de sal / pebre si fos necessari. Ompliu el sifó, carregueu-hi un parell de cartutxos de gas i reserveu-ho a la nevera en posició horitzontal fins al moment de servir.
3 - Daureu les vieires en una paella amb unes gotes d'oli 1-2 minuts per cada costat i reserveu-les.
4 - Per l'aire de mar. Incorporeu a uns 200 CC d'aigua salada, 1 gr. de lecitina de soja i unes gotes d'oli. Batre incorporant força aire i deixeu-ho reposar uns instants.

Muntatge

Talleu les veieres en làmines fines i disposeu-les sobre una capa de vinagreta de fruits del bosc. Cobriu-ho amb una mica de l'aire de mar. Acompanyeu-ho amb un gotet d'aperitiu amb l'escuma d'espàrrecs verds. Decoreu-ho amb les puntes d'espàrrecs i els fruits del bosc reservats... i gaudiu-ho de gust.

Pa amb tomàquet: Tallarines de ajo a la crema

mariarguez2006@gmail.com (MaryLou) — dl, 08 mar 2010 07:08:00 +0000

La mitad del paquete de pasta de ajo lo hice a la crema.

Ingredientes:

150 grs. de cebolla
50 grs. de mantequilla
2 cucharadas de aceite de oliva
100 grs. de beicon o jamón troceado pequeñito
Pimienta recién molida
sal
500 grs. de nata líquida para cocinar
50 grs. de queso parmesano rallado
500 grs. de tallarines u otra pasta

Pochar en una sartén, con la mantequilla y el aceite, la cebolla troceada. Añadir el beicon o el jamón, dar unas vueltas e incorporar la nata y el parmesano, dejar reducir unos minutos, rectificar de sal y pimienta.

Cocer la pasta según las instrucciones del fabricante, cubrir con esta salsa y colocar por encima lascas de parmesano y trocitos crujientes de beicon.